Melodia: composta per fragments breus Ritme: constant i suau Harmonies: generalment consonants Intensitats: es manté en un sol nivell Caràcter: calmat, relaxant i pensatiu Timbre: fusió de timbres similars Instruments: flautí, oboè, trompa, instruments de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix), arpa, fagot, clarinet, corn anglès, tuba i flauta travessera
Anys de naixement i mort: 1882 - 1971 (als 88 anys)
Lloc on va néixer: Oranienbaum, Rússia
Inicis en el món de la música: Des de ben petit ja li agradava la música
perquè els seus pares eren aficionats a la música, Stravinski acompanyava el
seu pare un cop a la setmana al teatre, però Stravinski va estudiar dret
per tal de ser advocat. Però l'any 1902, quan tenia 20 anys es va
convertir en l'alumne de Nikolai Rimski-Kórsakov, considerat el compositor
rus més important del seu temps, i això el va fer canviar.
Ciutats i països on va estar i les dates: Sant Petersburg (1882), París
(1910), Nova York (1940), Venècia, Berlín, Londres, Nova York, Suïssa (1914),
París (1920), Estats Units (1939).
Alguna referència sobre la seva família. Relacionada
amb el món de la música: A casa dels Stravinski la música es respirava
bastant. El pare era cantant d'òpera (era el que feia la veu de baix principal
a la companyia d'òpera del Tsar de Rússia) i la mare era molt aficionada a la
música i tocava el piano. Això de tenir un pare cantant d'òpera i una mare
pianista va ajudar el jove Ígor en dues coses: d'una banda, li va permetre
estimar la música des de ben petit i, de l'altra, li va despertar una afecció
enorme per les obres teatrals amb música, com les òperes o
els ballets.
Instruments que tocava: Va tocar el piano.
Feines que va fer: Va ser pianista i director d'orquestra i també va ser
escriptor amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel.
Número d'obres de cada tipus: 11 ballets, 29 obres orquestrals, 19 obres
per a piano, 19 obres de cambra, 12 obres corals, 8 òperes i 22 obres vocals.
Noms d'algunes de les obres: L'ocell de foc (1910), Petruixka (1911), la
consagració de la primavera (1913), concert per a dos pianos (1935) i tres
peces per a clarinet (1919).
Inicis en el món de la música: Quan tenia sis anys va
començar l'estudi del piano, amb l'ensenyança d'Henry Ghys i va rebre
precoçment l'harmonia, contrapunt i composició de les ensenyances de Charles
René.
Ciutats i països on va estar i les dates: París 1875 /
Londres 1909 / Montfort-l'Amaury 1921 / Estats Units i Canadà 1928 / Països
Baixos, Itàlia, Anglaterra i Espanya 1922 / França 1932 / Espanya i Marroc 1935
/ París 1937
Alguna referència sobre la seva família. Relacionada amb el
món de la música: La família no tenia cap referència amb la música però els
pares, atens i cultivats, habituals dels cercles artístics, van encoratjar el
seu fill des de ben petit perquè tenia uns dots musicals excepcionals.
Instruments que tocava: El piano, l'arpa, el violí, la
viola, el violoncel i la flauta.
Feines que va fer: A part de ser un bon compositor també va
ser un mestre de l'orquestració i un artesà meticulós.
Número d'obres de cada tipus: 15 obres per a piano, 8 obres
orquestrals, 3 sonates, 1 quartet, 1 trio, 10 músiques vocals i 2 obres
líriques
Noms d'algunes de les obres: Menuet antique 1935, la valse
1919-20, sonata pòstuma 1987, trio en la menor 1914, l'heure espagnole 1907-11
Lloc de la seva mort: París Una obra i el seu comentari:
Instruments: piano Melodia: composta per fragments breus Ritme: amb accents pronunciats Harmonies: generalment dissonants Intensitats: amplia gamma d'intensitats Caràcter: excitant i exuberant Timbre: fusió de timbres similars
